Tinc un màster en comprar eines per estalviar temps... però l'eina continues sent tu

Fa poc vaig dedicar gairebé una hora a automatitzar una tasca que faig un cop cada dos mesos.

Quan vaig acabar, em vaig sentir raonablement orgullós.

Havia aconseguit estalviar exactament trenta segons.

Si tot va bé, amortitzaré l'esforç cap a l'any 2043.

Sempre que, d'aquí a llavors, no hagi sortit una altra eina imprescindible que prometi fer el mateix, però amb una interfície més bonica.

L'eina definitiva

Tinc una relació complicada amb les eines.

Em fascinen.

Em diverteixen.

Em fan imaginar processos millors.

I, de vegades, em fan perdre una quantitat de temps absolutament incompatible amb el motiu pel qual vaig començar a fer-les servir.

He provat gestors de tasques.

Aplicacions de notes.

Automatitzacions.

Extensions de navegador.

Models d'intel·ligència artificial.

Sistemes per ordenar sistemes.

I, per descomptat, eines per avaluar altres eines.

Perquè sempre hi pot haver una manera una mica millor de fer alguna cosa.

Aquest és el problema.

I també la gràcia.

De desenes de pestanyes a centenars

Durant anys vaig ser dels que tenien massa pestanyes obertes al navegador.

Desenes.

Moltes.

Massa.

Però ara Chrome gestiona millor la memòria del meu MacBook.

I, com que la tecnologia avança, jo també.

He passat de desenes a centenars.

No són pestanyes obertes.

Són possibilitats en suspensió.

Articles que llegiré.

Idees que revisaré.

Eines que compararé.

Documentació que potser necessitaré.

Vídeos que no miraré mai, però que em tranquil·litza saber que són allà.

El navegador no és una eina.

És una representació gràfica de la meva curiositat amb problemes de tancament.

IA contra IA

Amb la intel·ligència artificial em passa una cosa semblant.

Faig servir ChatGPT.

Gemini.

Claude.

Perplexity.

De vegades un per redactar.

Un altre per contrastar.

Un altre per buscar context.

Un altre per fer d'advocat del diable.

I, en moments especialment gloriosos, demano a una IA que m'ajudi a construir un prompt per demanar-li alguna cosa a una altra IA.

Després, si tinc dubtes, puc preguntar a una tercera quina de les dues primeres ha entès millor el que volia.

No sé si això és productivitat avançada o una reunió de comitè amb avatars.

Però reconec que m'encanta.

El meu Sheets de prompts

També tinc un Google Sheets amb prompts.

Prompts per a tasques.

Prompts millorats.

Prompts pendents de millorar.

Prompts que probablement ja no faig servir, però que no esborro perquè potser algun dia em salvaran la vida professional.

És una mena de rebost mental.

Com qui guarda cables en un calaix.

No saps exactament per a què serveixen tots.

Però el dia que en necessites un, més val tenir-lo.

El problema és que de vegades dedico més temps a millorar el prompt que a resoldre la tasca que el prompt havia de resoldre.

Aquí és quan un comença a sospitar que la productivitat també té sentit de l'humor.

n8n i l'art d'automatitzar l'automatització

Després hi ha n8n.

Una eina meravellosa.

Perillosíssima.

Perquè quan la descobreixes no penses:

“Que bé, estalviaré temps”.

Penses:

“Aquí puc perdre moltíssim temps d'una manera tècnicament molt elegant”.

I això, per a alguns perfils, és gairebé irresistible.

Automatitzar tasques té una cosa profundament satisfactòria.

Veure com una acció en dispara una altra.

Com una dada passa d'un lloc a un altre.

Com una alerta arriba just quan ha d'arribar.

És com muntar un tren elèctric per a adults que treballen amb APIs.

I sí, de vegades automatitzes alguna cosa que hauria estat més ràpid fer a mà.

Però no hauria estat tan bonic.

Home Assistant i la persiana del menjador

La meva relació amb Home Assistant també mereix un capítol a part.

He iterat automatitzacions per decidir la millor opció segons l'hora del dia, la temperatura local o una combinació de totes dues.

Per exemple, per tancar durant uns segons la persiana del menjador.

No tancar molt.

No tancar poc.

Tancar el que toca.

Durant els segons adequats.

En les condicions òptimes.

Perquè, és clar, no és el mateix un sol de mitja tarda al juliol que una temperatura exterior moderada amb sensació tèrmica sospitosa.

Hi ha qui veu una persiana.

Jo hi veig un sistema de decisió.

I aquí comença el problema.

Les meves petites negociacions amb l'univers

Això no em passa només amb la tecnologia.

També tinc petites negociacions quotidianes amb l'univers.

Les sortides de l'aire, per exemple.

Si no apunten exactament on considero que han d'apuntar, no passa res.

El món continua girant.

La vida continua.

Però les recol·loco.

Perquè hi ha una posició clarament òptima.

I algú l'havia de defensar.

Després hi ha el volum de la televisió.

O de la ràdio del cotxe.

Hi ha números bons.

I números dolents.

No pregunteu.

Jo tampoc ho sabria explicar.

Però ho sé.

I mentre omplo una ampolla d'aigua, el meu cap sol pensar quina altra cosa puc fer durant aquells trenta segons.

Algunes vegades trobo alguna cosa útil.

Altres acabo amb dues tasques començades, cap d'acabada i una ampolla mig plena.

Petits bocins de realitat.

Tots tenim els nostres.

Els meus, simplement, venen amb un petit dashboard mental.

Optimitzar també pot ser procrastinar

Hi ha una línia molt fina entre millorar un procés i evitar començar.

I jo l'he creuada més vegades de les que m'agradaria admetre.

Ordenar carpetes.

Reanomenar arxius.

Comparar eines.

Redissenyar un flux.

Millorar un prompt.

Ajustar una automatització.

Canviar una plantilla.

Tot això pot ser útil.

Però també pot ser una forma molt sofisticada de no enfrontar-te a la tasca principal.

La productivitat moderna té molt d'això.

Abans procrastinàvem mirant per la finestra.

Ara procrastinem configurant integracions.

Sembla més professional.

Però no sempre ho és.

L'eina no decideix

Dit tot això, no vull que sembli que estic en contra de les eines.

Tot el contrari.

Mai no hem tingut tantes possibilitats.

Mai no ha estat tan fàcil aprendre.

Provar.

Comparar.

Automatitzar.

Construir alguna cosa que abans hauria requerit molt més temps, més pressupost o més equip.

Les eines importen.

Molt.

Però no decideixen per tu.

Una mala decisió presa amb una eina extraordinària continua sent una mala decisió.

Un prompt mediocre en una IA brillant continua sent un prompt mediocre.

Una automatització sense criteri només aconsegueix que l'error arribi abans.

Una bona eina multiplica el criteri.

No el substitueix.

La millor eina ets tu

Fa molts anys, en una presentació sobre SEO, vaig utilitzar una idea que continuo creient profundament certa:

La millor eina ets tu.

Aleshores parlava de SEO.

Avui podria parlar d'IA.

De productivitat.

D'automatització.

De qualsevol sistema que prometi fer-te la vida més fàcil.

Perquè l'eina més important no és la que instal·les.

És la que decideix què val la pena instal·lar.

La que pregunta per a què.

La que sap quan parar.

La que distingeix entre millorar un procés i amagar-se al darrere.

La que entén que no tot el que es pot automatitzar s'ha d'automatitzar.

I que no tot el que es pot mesurar importa.

No es troba res si no es busca alguna cosa

També fa molts anys que repeteixo una altra frase:

No es troba res si no es busca alguna cosa.

Crec que aquesta frase explica força bé la meva relació amb la tecnologia.

Continuo buscant.

Eines.

Idees.

Maneres diferents de fer les coses.

Algunes cerques no porten enlloc.

Altres em fan perdre temps.

Unes poques canvien completament la meva manera de treballar.

Però totes m'obliguen a aprendre alguna cosa.

I potser aquest és el veritable motor del meu p'alantisme.

No l'obsessió per trobar l'eina perfecta.

Sinó la convicció que gairebé sempre existeix una millora possible.

Encara que sigui petita.

Encara que sigui absurda.

Encara que només serveixi per confirmar que la manera anterior ja estava prou bé.

El criteri amplificat

Continuaré provant aplicacions noves.

Continuaré instal·lant extensions.

Continuaré comparant models d'IA.

Continuaré ajustant prompts en un Sheets.

Continuaré pensant com estalviar vint segons mentre omplo una ampolla d'aigua.

I probablement continuaré tenint números preferits per al volum de la televisió.

Ja em coneixeu.

Però intento recordar-me una cosa.

L'eina mai no va ser ChatGPT.

Ni Claude.

Ni Gemini.

Ni Perplexity.

Ni n8n.

Ni la següent aplicació que apareixerà la setmana que ve prometent estalviar un altre 3,7 % de productivitat.

L'eina continues sent tu.

La resta només amplifica el criteri amb què decideixes utilitzar-la.

Ara, si em disculpeu...

acabo de descobrir una eina nova que promet organitzar automàticament totes les eines que prometen organitzar automàticament la meva feina.

Crec que només hi faré un cop d'ull ràpid.

Ja sabeu com acaba això.