A casa, fem costat. Drames, els justos
El projecte més important de la meva vida no té logotip, ni oficina, ni clients. Té dues habitacions al final del passadís.
•
6 min de lectura
L’equilibri no és estabilitat: el que em recorda l’equinocci
L’equinocci dura segons. L’equilibri no és permanent: és transició.
•
1 min de lectura
La claredat com a avantatge competitiu
En un entorn saturat de soroll, la claredat no és estètica: és estratègia.
•
1 min de lectura
No tot mereix resposta (ni a la vida ni a Google)
Respondre-ho tot no és estratègia. A la vida i al SEO, triar què no respondre també és criteri.
•
1 min de lectura
Com liderar sense ocupar massa espai
Liderar no sempre és parlar més fort o decidir més ràpid. A vegades és saber quan apartar-se.
•
1 min de lectura
El múscul d’ignorar: per què triar què no saber em salva temps i cap
No tot mereix la nostra atenció. Triar què no saber també és una forma d’intel·ligència.
•
1 min de lectura
El que m’ensenya cantar: respirar abans d’actuar
Cantar m’ha ensenyat una cosa que va molt més enllà de la música: parar, respirar i no actuar abans d’hora.
•
1 min de lectura
Celebrar sense excessos (i sense sentir culpa)
Una reflexió sobre gaudir sense passar-se i sense haver-se de justificar després. Celebrar com a part d’una vida ben portada.
•
2 min de lectura
Com parlem de l’esforç a casa (sense convertir-lo en moralina)
Una reflexió sobre com parlar de l’esforç sense èpica ni culpa, i sense convertir-lo en una càrrega més que en una eina.
•
1 min de lectura
La importància de saber explicar bé: escriure per a humans, no per a algoritmes
Saber explicar bé no és un do, és un ofici. I en un món d’algoritmes, continua sent un avantatge profundament humà.
•
2 min de lectura