Escriure amb IA sense que escrigui per mi

Al menjador de casa, al costat de la tele, hi ha una Olivetti Lettera 32 recolzada sobre un tauler d’escacs.

Amb ella vaig escriure alguns treballs de l’institut, en una època en què documentar-se volia dir anar a la biblioteca.

Avui escric aquest blog amb l’ajuda de la intel·ligència artificial.

Em sembla honest explicar-ho. I em sembla igual d’important explicar com, perquè hi ha una diferència que intento cuidar molt: escriure amb IA no és el mateix que deixar que la IA escrigui per mi.

Molt abans de la IA, ja escrivia

Si faig memòria, he escrit força. Gairebé sempre a mà.

El diari que et regalaven per la primera comunió.

Històries que deixàvem a mitges la meva cosina Iris i jo quan érem petits.

Redaccions i poemes amb què vaig guanyar més d’un concurs de Sant Jordi a l’escola. I alguna dedicatòria en els meus primers intents de lligar, de la qual prefereixo no donar més detalls.

Comentaris de text de filosofia. Apunts ben endreçats a l’institut, que van circular força per la fotocopiadora. A la universitat, el que fotocopiava era jo, per què negar-ho.

Dedicatòries a les fotos de les orles. Unes poques cartes amb amics dels estius a Beseit, enviades a ciutats amb codis postals llunyans.

I llibretes. Moltes llibretes, a cada feina, com a empleat i com a emprenedor: notes de reunions, idees, llistes, fletxes que només entenc jo.

Després va arribar el digital: lletres i idees de cançons repartides entre l’ordinador, la tauleta i el mòbil. Un llibre de preguntes perquè el meu pare ens expliqui la història de la seva vida. L’esquema, els personatges, l’argument i diversos passatges d’una novel·la que vaig començar fa anys i que es titula 1/3 del viaje.

I, sobretot, correus i especificacions. Per a equips de desenvolupament de totes les mides i, en els últims quatre anys, per a models de llenguatge: instruccions, variacions de prompts, proves, ajustos, una altra volta.

No ho explico per presumir. Ho explico perquè escriure sempre ha estat la meva manera d’endreçar el que penso. La frase que millor resumeix aquest blog la tinc força clara: escric per entendre, no per impressionar.

I entendre és justament el que no vull delegar.

El que intento que sigui sempre meu

Quan escric un post, hi ha cinc coses que procuro que surtin de mi i de ningú més.

La idea

Un model em pot proposar cent temes en deu segons. El que no em pot dir és quin m’importa ara, ni per què. La idea és la raó que un text existeixi, i aquesta raó ha de ser meva.

L’estructura

L’ordre en què explico les coses també és una decisió. Per on començo, què deixo per al final, què explico i què deixo que el lector intueixi.

El to

Com sona el text. Si té humor o si es permet un dubte. És el primer que es perd quan el text l’escriu un altre, i probablement el primer que notaria qui em coneix.

El que he viscut

Les anècdotes, els records i les cites.

Aquí hi ha el risc més seriós: una IA pot inventar una anècdota creïble en un segon, amb detalls i fins i tot amb moralitat. Per això en aquest blog hi ha una regla que no es negocia: cap experiència inventada.

En el post anterior, Aprendre a perdre sense trencar-se, el partit contra la Penya en què vam marcar dos punts i aquella mitja part amb el júnior els vaig recordar i explicar jo. La IA em va ajudar a endreçar-los. Ni un d’aquells detalls va sortir d’ella.

La revisió final

El que es publica ho reviso i ho signo jo. Si alguna cosa no em representa, no surt.

El que sí que faig amb IA

No tinc cap problema a explicar-ho. La faig servir per:

• Convertir les meves notes, records i esquemes en un primer esborrany que després reviso i reescric.
• Comprovar si ja he escrit alguna cosa semblant, per no repetir-me.
• Traduir els posts al català i a l’anglès, amb revisió.
• Contrastar dades i fonts abans de citar-les.
• La part tècnica: el format, les etiquetes, les imatges i la publicació.
• Preparar les versions per a les xarxes socials.

És com treballar amb algú rapidíssim i amb molt bona memòria, a qui cal explicar molt bé el que vols i revisar-li tot el que lliura.

Dit així, s’assembla força al que fa anys que faig amb equips de desenvolupament. Escriure unes bones instruccions per a una màquina també és escriure. Ja ho explicava quan parlava de la importància de saber explicar bé: un text clar és una interfície.

Les petjades que deixa la IA

Hi ha un problema que conec bé per la meva feina: els textos generats deixen petjades.

Tantes que la Wikipedia té una pàgina sencera, i no precisament petita, dedicada a aquestes petjades: Signs of AI writing. La mantenen els mateixos editors per detectar articles generats, i recull girs grandiloqüents com «stands as a testament» o «plays a vital role», enumeracions de tres en tres i altres patrons que es repeteixen una vegada i una altra.

En català també tenen els seus equivalents, i alguns els reconec de seguida:

«Juga un paper clau».
«En un món cada vegada més…».
«No és només X, és Y».
«Cal destacar que…».

I no me n’escapo. Fa poc em vaig adonar que en aquest blog es repetia massa una crossa: «amb els anys». Justament des que escric amb l’ajuda de la IA. (I tampoc no soc tan gran.)

En el meu ofici, reduir aquestes petjades forma part de la feina. Cal humanitzar el resultat tant com es pugui.

Ara bé, siguem justos: les persones també tenim crosses, quan escrivim i quan parlem. Les meves existien molt abans de qualsevol model de llenguatge. Tenir crosses és humà; el que em preocupa és que el text acabi sonant a tothom i a ningú.

Pilotar, encara que sigui regular

Si hagués de resumir com treballo amb la IA, diria que intento pilotar-la. Amb el meu criteri, les meves instruccions i la meva supervisió.

Unes vegades ho faig millor i d’altres pitjor.

Però qui decideix on anem continuo sent jo. És la mateixa idea que defensava a L’error de delegar criteri a la IA: el risc de debò no és que la IA s’equivoqui, sinó deixar de pensar.

El que cap IA escriurà per mi

Hi ha dos textos pendents que m’ho recorden.

Un és 1/3 del viaje. A aquest pas, l’acabaré titulant 1/2 del viaje. Si algun dia l’acabo, vull que sigui perquè l’he escrit jo.

L’altre és el llibre de preguntes perquè el meu pare ens expliqui la història de la seva vida. Encara tinc pendent regalar-l’hi. I això tampoc no ho pot fer cap IA.

Potser aquest post serveix per recordar-m’ho.