A casa, fem costat. Drames, els justos
El projecte més important de la meva vida no té logotip, ni oficina, ni clients. Té dues habitacions al final del passadís.
•
6 min de lectura
El projecte més important de la meva vida no té logotip, ni oficina, ni clients. Té dues habitacions al final del passadís.
L’adolescència no es gestiona: es travessa. I, en el procés, la paciència deixa de ser teoria.
Una reflexió sobre com parlar de l’esforç sense èpica ni culpa, i sense convertir-lo en una càrrega més que en una eina.
Una reflexió sobre com buscar l’excel·lència sense ansietat, aprenent dels altres sense mesurar-nos constantment amb ells.
La línia entre acompanyar i aclaparar és fina. Aquest és el sistema que intento aplicar per opinar menys i escoltar millor, començant per casa.
La graderia també entrena: com acompanyar, sumar i no destorbar en el bàsquet de formació.