Aprendre a perdre sense trencar-se
He perdut com a jugador, com a entrenador, com a pare a la graderia i com a professional. Cada paper m’ha ensenyat una cosa diferent sobre la derrota. Sobretot, que perdre bé no …
•
8 min de lectura
A casa, fem costat. Drames, els justos
El projecte més important de la meva vida no té logotip, ni oficina, ni clients. Té dues habitacions al final del passadís.
•
6 min de lectura
El que les meves filles m’ensenyen sobre la paciència
L’adolescència no es gestiona: es travessa. I, en el procés, la paciència deixa de ser teoria.
•
1 min de lectura
Els rituals familiars que no sabíem que estàvem creant
Petits gestos repetits sense intenció que, amb el temps, es converteixen en identitat compartida.
•
1 min de lectura
Com parlem de l’esforç a casa (sense convertir-lo en moralina)
Una reflexió sobre com parlar de l’esforç sense èpica ni culpa, i sense convertir-lo en una càrrega més que en una eina.
•
1 min de lectura
Competir sense comparar-se: el que intento transmetre a les meves filles
Una reflexió sobre com buscar l’excel·lència sense ansietat, aprenent dels altres sense mesurar-nos constantment amb ells.
•
2 min de lectura
El valor de la sobretaula: on passen les millors idees
Hi ha idees que no neixen en una reunió ni en un document. Neixen quan baixa el ritme i puja la confiança: a la sobretaula.
•
2 min de lectura
El silenci com a eina educativa
A vegades, el més útil que puc fer com a pare és senzillament callar. Aquest és el sistema que intento aplicar per educar sense envair.
•
2 min de lectura
Com evitar donar consells que ningú no ha demanat (incloses les meves filles)
La línia entre acompanyar i aclaparar és fina. Aquest és el sistema que intento aplicar per opinar menys i escoltar millor, començant per casa.
•
3 min de lectura
El trajecte en cotxe després del partit
De vegades, el moment més important no passa durant el partit, sinó just després. En el trajecte de tornada.
•
1 min de lectura