Prendre decisions sense soroll: el filtre de les 3 preguntes

Hi ha decisions petites que acaben ocupant molt espai al cap: dir que sí a un projecte, corregir una frase, enviar un missatge, intervenir o no en una conversa amb les meves filles.
El problema no sol ser la informació. El problema és el soroll: presses, expectatives, el “i si...”, les notificacions, el que sembla urgent però no ho és.
Un dia em vaig adonar que feia el mateix gest una i altra vegada: com al cotxe quan vull escoltar bé una cançó, baixo una mica el volum de la resta. No apago res, només deixo que es torni a sentir allò important.
D’aquí va sortir un petit sistema: un filtre de 3 preguntes que utilitzo per decidir amb una mica més de calma i criteri.
El filtre de les 3 preguntes
1) Això va amb mi?
La primera pregunta no és tàctica, és identitària.
- Encaixa amb la manera com vull treballar?
- Respecta els meus límits i valors?
- És coherent amb la persona/professional que intento ser?
Si la resposta és que no, gairebé sempre és un no directe.
A Mindset Digital això m’ha ajudat a no acceptar projectes només perquè “podem fer-los”. I a casa, a no convertir cada detall en una batalla educativa.
2) Quin preu tindrà dir que sí?
No parlo només de diners, sinó del preu invisible:
- hores que no podré dedicar a una altra cosa,
- energia que em faltarà quan estigui cansat,
- estat mental que hauré de sostenir durant setmanes o mesos.
Moltes males decisions no ho semblen el primer dia. Es tornen males quan veus que no les pots sostenir.
Aquesta pregunta m’obliga a mirar més enllà del “sembla bona idea” i a preguntar-me: realment em veig sostenint això?
3) Què passa si espero un dia?
El 80% del que sembla urgent deixa de ser-ho si li dones 24 hores. L’altre 20% acostuma a millorar si li dones aire.
Esperar un dia no és procrastinar; és treure-li poder al primer impuls.
Amb les meves filles ho noto molt: el discurs que ahir hauria durat cinc minuts avui ja no cal. I amb clients passa el mateix: una resposta ràpida pot quedar bé, però una resposta pensada construeix confiança.
Per què funciona aquest filtre
No és ciència exacta ni un marc teòric. Però funciona perquè torna a posar tres coses a lloc:
- coherència: el que decideixes s’assembla a qui ets,
- realisme: veus el cost complet, no només el benefici,
- aire: no decideixes amb el volum al màxim.
Prendre decisions amb criteri no és encertar sempre. És encertar una mica més sovint i equivocar-te en coses que pots assumir.
Ajust fi
El meu objectiu no és decidir perfecte, sinó decidir amb menys soroll.
Quan baixo una mica el volum del que m’envolta i em formulo aquestes tres preguntes, les decisions deixen de ser un examen i passen a ser un moviment natural.
No arreglo la complexitat del món, però ajusto una mica la meva. I, sovint, aquesta petita diferència ja val molt la pena.




No s'han pogut carregar els comentaris. Si fas servir un bloquejador d'anuncis o de rastreig, prova de permetre Disqus en aquest lloc.
Els comentaris fan servir Disqus, un servei extern que instal·la les seves pròpies galetes.