En el que estem: SEO, LLMs i tornar a aprendre
El novembre de 2022 no va ser l’inici de la intel·ligència artificial.
Però sí el moment en què el llenguatge —el nostre llenguatge— va entrar de ple a la interfície.
Des d’aleshores han passat una mica més de tres anys. I tot i que el soroll ha estat constant, avui ja no som en la fase del descobriment ni de la fascinació. Som en la de la convivència.
La IA ja no és una promesa: és un actor més dins l’ecosistema digital.
Aquest no és un post sobre el futur.
És un post sobre el present que ja estem habitant.
Quan el SEO va canviar d’interlocutor
Durant anys, el SEO va ser —simplificant molt— un diàleg entre humans i cercadors.
Publicàvem continguts, els motors els indexaven, els ordenaven i els servien.
Hi havia regles implícites, mètriques clares i un objectiu reconeixible: el clic (sí: i la conversió, i el temps al lloc, i reduir la taxa de rebot...).
Avui aquest diàleg té un nou intermediari.
Els models de llenguatge ja no es limiten a enllaçar informació: la interpreten, la sintetitzen i la reformulen.
En molts casos, responen directament sense necessitat d’enviar l’usuari a cap lloc.
El SEO no ha mort.
Però ha deixat de ser suficient tal com l’enteníem.
No perquè Google desaparegui —no ho farà—, sinó perquè ja no és l’únic lector.
Ara també escrivim per a sistemes que no naveguen, no fan scroll i no “llegeixen” com nosaltres, però que influeixen —i molt— en quines marques, conceptes i fonts esdevenen referència.
Tornar a aprendre (encara que portis més de 20 anys en això)
Hi ha alguna cosa incòmoda en admetre que has de tornar a aprendre quan portes mitja vida dedicant-te al mateix.
Però també hi ha alguna cosa profundament sana.
El meu recorregut professional sempre ha estat lligat al SEO. He vist passar modes, canviar algoritmes i “solucions definitives” quedar obsoletes en qüestió de mesos.
Això va ser diferent.
No hi va haver cap epifania concreta. Hi va haver acumulació de senyals:
respostes generades sense clic, snippets cada cop més agressius, models que citaven —o no— fonts, clients preguntant per què el seu trànsit baixava mentre la seva marca apareixia en converses.
La pregunta va deixar de ser quina tàctica aplicar i va passar a ser una altra molt més incòmoda:
estem entenent realment el nou terreny de joc?
A Mindset Digital vam decidir no mirar-ho des de la barrera.
No perquè tinguéssim certeses, sinó precisament perquè no les teníem.
D’aquest procés n’han sortit aprenentatges que hem anat documentant al blog de l’agència (enllaço aquí alguns, per si t’interessa la part més pràctica):
- SEO bàsic per a LLMs
- Estratègies avançades de SEO per a LLMs
- Els LLMs no llegeixen pàgines: reconstrueixen patrons
- 10 principis essencials del SEO per a LLMs
- Contingut portable entre arquitectures
No com a receptes tancades, sinó com a diari d’aprenentatge col·lectiu.
SEO per a LLMs: aclarir el soroll
Amb el temps, el terme “SEO per a LLMs” va començar a circular… i amb ell, força confusió.
No és escriure prompts màgics.
No és enganyar la IA.
No és “hackejar” respostes.
I, en cap cas, és una checklist.
El que hem anat entenent és que té molt més a veure amb arquitectura, coherència i autoritat real que no pas amb trucs.
Optimitzar per a models de llenguatge implica acceptar algunes veritats incòmodes:
que no sempre hi haurà clic,
que no sempre hi haurà traçabilitat perfecta,
que l’impacte pot ser difús, però acumulatiu.
I tot i així, val la pena.
El que hem après fins ara
Sense voler pontificar, hi ha algunes coses que avui tinc força clares:
- L’autoritat no s’improvisa.
- El contingut mediocre ja no sobreviu.
- La marca torna a importar.
- El context pesa més que la keyword aïllada.
- La coherència a llarg termini val més que l’optimització puntual.
Els models aprenen del que existeix.
Si no estàs ben explicat, ben estructurat i ben posicionat dins l’ecosistema, no existeixes per a ells.
2026: menys dreceres, més criteri
No crec que el 2026 sigui l’any d’una gran ruptura.
Serà, més aviat, el de la consolidació.
Veurem més respostes sense font visible.
Més pes de l’històric de marca.
Més valor en la claredat conceptual.
I menys marge per al contingut buit.
Les eines continuaran millorant.
Però el veritable diferencial serà saber què demanar-los i per què.
Tancar el cercle
Fa poc vaig escriure aquí sobre perseguir l’equilibri.
Sobre fer-ho sabent que és impossible assolir-lo del tot.
Aquest camí professional connecta molt amb aquesta idea:
tecnologia i criteri,
velocitat i pausa,
aprenentatge continu sense perdre l’esperit crític.
Continuar aprenent no perquè estigui de moda, sinó perquè és l’única manera de continuar sent útils.
Com a professionals.
I, en el fons, com a persones.
En això estem.
