Hi ha l’enemic? Que es posi!
Què diria en Gila si aixequés el cap? Crec que continuaria explicant-nos “la maldat dels homes dita amb la ingenuïtat dels nens”:
—Digui? És vostè Saddam Hussein? Doncs li havia de dir que destrueixi
les seves armes… Com que no en té? Jo li dic que sí, no insisteixi.
És vostè molt tossut. S’assembla al meu amic Ernesto, el del poble,
que feia servir l’àntrax per matar el pugó de l’hort, i clar, li van
sortir els tomàquets blaus i el fill de l’Encarni amb vint-i-quatre
dits a cada mà, i encara ho negava, el poca-vergonya.
—Digui? Senyor Bush? Sí, miri, que he agafat un presoner iraquià,
però no sé si és dels bons o dels dolents, perquè no entenc res del
que diu. Que si porta turbant? Sí, turbant sí que en porta, sí.
Fusell? No, fusell no en porta, senyor president. Bigoti? Sí, sí
que té bigoti i barba de quatre dies, si això li dona alguna pista,
senyor president. Que què més fa? Doncs ara mateix està assegut al
meu costat fumant-se una pipa… Ah! Llavors és que és dels dolents?
Que l’arresti i li posi un caputxó al cap perquè deixi de fumar?
D’acord, senyor president, a les seves ordres.
I és que això de l’humor és una cosa molt seriosa… a vegades. ;)
