Setè art
El món del còmic és una cosa que em va captivar ja “des de ben petit” (com diu el meu amic Sergio).
Des de "Mortadel·lo i Filemó", "El botons Sacarino" i "Chicha, Tato i Clodoveo" (de la revista Guai!) del mestre Ibáñez, passant per "Mafalda" de Quino o "Garfield" de Jim Davis o "Calvin and Hobbes" de Bill Watterson, i sense oblidar les meves etapes de "CIMOC" (una revista de còmics que no faltava a la meva tauleta de nit), superherois i manga; fins a "Spawn" de Todd McFarlane i "The Creech" de Greg Capullo. Juntament amb la genialitat del traç de l’autor eròtic per excel·lència Milo Manara, i molts altres que em deixo al tinter (de moment), formen el conjunt de dibuixants i còmics que més m’han influït, agradat, entretingut, animat, entusiasmat, captivat… i un llaaarg etcètera.
I és que ningú pot negar que el còmic és un art, i que l’art enamora.
Oh, cels! He oblidat "El Jueves"! No m’ho hauria pogut perdonar… ho sento, bufó. ;)
