Els principis de la motivació

“Pares, educadors, líders i directius comparteixen de la mateixa manera la preocupació sobre com convèncer les persones que depenen d’ells perquè sentin i actuïn de manera responsable. Per desenvolupar la motivació i la responsabilitat, suggereixo treballar sobre dos principis que poden ser molt efectius: la participació i la confiança.

El primer punt es basa a fer partícips les persones del problema i treballar plegats per trobar una solució. Els líders i directius més il·luminats han començat a adoptar aquest principi d’una manera o altra. Han après que només quan una persona està sincerament implicada en un problema pot oferir el millor que porta dins. Quan un treballador pot identificar els seus objectius personals amb els d’una institució, flueix un enorme cabal d’energia i creativitat.

Per què funciona aquest principi? La majoria de nosaltres sap intuïtivament què està bé, però sovint no ens sentim responsables. Tanmateix, quan se’ns confien alguns dels fets d’una situació problemàtica, volem ajudar, respondre. Però quan la solució al problema es presenta conjuntament amb els fets, ens sentim privats de l’oportunitat d’utilitzar la nostra pròpia iniciativa i creativitat per actuar, i ens resignem a rebre passivament les conseqüències d’una acció.

D’aquesta manera, la responsabilitat continua sent de qui proposa la solució. I això sol repetir-se moltes vegades davant de determinats problemes en què els líders simplement no tenen temps per fer partícips els individus. La solució sovint ja està decidida i qualsevol intent de democratitzar-la resultaria poc sincer. Hem de ser oberts i influenciables, i descobrirem un augment del nostre propi poder i influència.

És bo recordar el següent: quan la naturalesa de la solució requereix cooperació, compromís i participació d’altres, és millor que, en primer lloc, busquem que siguin aquests altres individus els que s’impliquin en el problema.

En la recerca de la cooperació, el compromís i la participació, és important no oblidar recórrer els següents tres passos:

1. El procés de formació és essencial
La majoria dels líders no confien gaire en aquest procés i el deleguen. En saltar-se’l, a la llarga, caldrà dedicar molt més temps a la motivació externa i a aclarir malentesos que, sovint, originen problemes molt més greus com relacions tenses, conflictes de personalitat i una moral baixa.

2. Si la formació està ben feta i la comunicació és recíproca, aquest compromís serà honest i profund
Si la formació és ràpida i la comunicació és unidireccional i limitada, el compromís serà superficial i desapareixerà fàcilment davant el primer obstacle o tempesta.

3. Un cop acceptat el compromís, el supervisor és una font d’ajuda i no un jutge
Si la persona compromesa amb la tasca no compleix amb la feina, l’actitud del supervisor ha de tendir a generar un vincle de confiança i oferir-li la seva col·laboració.

Aquests tres passos estan interconnectats i es retroalimenten entre ells. Executar-los bé requereix una fortalesa considerable de caràcter, fe i paciència en el líder. A molts els manca aquesta fortalesa i molts treballadors estan tan condicionats per la supervisió constant que aquesta filosofia de motivació basada en la confiança no sempre es pot implantar fàcilment. Però cal recordar que la confiança és la forma més elevada de motivació humana.”

Stephen Covey.