Prendre decisions sense soroll: el filtre de les 3 preguntes
Hi ha decisions petites que acaben ocupant molt espai al cap: dir que sí a un projecte, corregir una frase, enviar un missatge, intervenir o no en una conversa amb les meves filles.
El problema no sol ser la informació. El problema és el soroll: presses, expectatives, el “i si...”, les notificacions, el que sembla urgent però no ho és.
Un dia em vaig adonar que feia el mateix gest una i altra vegada: com al cotxe quan vull escoltar bé una cançó, baixo una mica el volum de la resta. No apago res, només deixo que es torni a sentir allò important.
D’aquí va sortir un petit sistema: un filtre de 3 preguntes que utilitzo per decidir amb una mica més de calma i criteri.
El filtre de les 3 preguntes
1) Això va amb mi?
La primera pregunta no és tàctica, és identitària.
- Encaixa amb la manera com vull treballar?
- Respecta els meus límits i valors?
- És coherent amb la persona/professional que intento ser?
Si la resposta és que no, gairebé sempre és un no directe.
A Mindset Digital això m’ha ajudat a no acceptar projectes només perquè “podem fer-los”. I a casa, a no convertir cada detall en una batalla educativa.
2) Quin preu tindrà dir que sí?
No parlo només de diners, sinó del preu invisible:
- hores que no podré dedicar a una altra cosa,
- energia que em faltarà quan estigui cansat,
- estat mental que hauré de sostenir durant setmanes o mesos.
Moltes males decisions no ho semblen el primer dia. Es tornen males quan veus que no les pots sostenir.
Aquesta pregunta m’obliga a mirar més enllà del “sembla bona idea” i a preguntar-me: realment em veig sostenint això?
3) Què passa si espero un dia?
El 80% del que sembla urgent deixa de ser-ho si li dones 24 hores. L’altre 20% acostuma a millorar si li dones aire.
Esperar un dia no és procrastinar; és treure-li poder al primer impuls.
Amb les meves filles ho noto molt: el discurs que ahir hauria durat cinc minuts avui ja no cal. I amb clients passa el mateix: una resposta ràpida pot quedar bé, però una resposta pensada construeix confiança.
Per què funciona aquest filtre
No és ciència exacta ni un marc teòric. Però funciona perquè torna a posar tres coses a lloc:
- coherència: el que decideixes s’assembla a qui ets,
- realisme: veus el cost complet, no només el benefici,
- aire: no decideixes amb el volum al màxim.
Prendre decisions amb criteri no és encertar sempre. És encertar una mica més sovint i equivocar-te en coses que pots assumir.
Ajust fi
El meu objectiu no és decidir perfecte, sinó decidir amb menys soroll.
Quan baixo una mica el volum del que m’envolta i em formulo aquestes tres preguntes, les decisions deixen de ser un examen i passen a ser un moviment natural.
No arreglo la complexitat del món, però ajusto una mica la meva. I, sovint, aquesta petita diferència ja val molt la pena.
