L’equilibri no és estabilitat: el que em recorda l’equinocci
El 20 de març de 2026, a les 14:45:53 UTC, tindrà lloc l’equinocci de primavera.
No és poesia. És mecànica celeste.
En aquell instant, la durada del dia i de la nit és pràcticament la mateixa.
Un equilibri perfecte.
Que dura segons.
L’equilibri no és permanent
Tendim a imaginar l’equilibri com una cosa estable, sostinguda.
Però l’equinocci ens recorda una cosa incòmoda: l’equilibri és transició.
És un punt de creuament.
A partir d’aquell moment, la llum guanya terreny.
No hi ha pausa. No hi ha meseta.
Només canvi.
Les estacions que s’escurcen
Porto més de quatre dècades veient passar estacions.
I tinc la sensació —no científica, però viscuda— que la primavera i la tardor duren menys.
Les transicions s’estrenyen.
- El fred és més fred.
- La calor és més calor.
- El tebi dura poc.
L’hort de terrassa ho nota.
La pell ho nota (el meu èczema també).
La natura sembla anar més accelerada, més extrema.
No sempre sap quan toca florir.
També nosaltres
Potser nosaltres tampoc sabem quan toca moderar-nos.
També ens extremem.
Fred o calor. Blanc o negre. A favor o en contra.
Les zones temperades —les del matís i la conversa— semblen reduir-se.
No sé si és meteorologia o cultura. Potser una mica de totes dues.
Aprendre del cel
L’equinocci no és estabilitat.
És ajust.
És acceptar que el moviment és la norma.
Que no tot es manté igual tot l’any.
Que hi ha fases.
I que l’equilibri real no és quedar-se quiet, sinó saber en quina estació ets.
És una idea que fa temps que em ronda: perseguir l’equilibri encara que sigui impossible és, en si mateix, el que ens manté en moviment.
Preguntes freqüents (FAQs)
- Què és exactament l’equinocci?
És el moment en què el Sol creua l’equador celeste i el dia i la nit tenen pràcticament la mateixa durada.
- L’equilibri dura tot el dia?
No. És un instant astronòmic molt concret. A partir d’aquell moment, el dia comença a guanyar minuts.
- Les estacions estan canviant?
Els patrons climàtics s’estan alterant. Les transicions semblen més curtes i els extrems més intensos.
- Què té a veure això amb nosaltres?
Que també tendim als extrems i oblidem que la natura funciona en cicles i ajustos constants.
