El ritme com a sistema operatiu de la vida
Durant anys vaig confondre ritme amb velocitat.
Si anava ràpid, pensava que anava bé.
Si feia molt, pensava que avançava.
Però el cos i el cap no funcionen així.
No estem dissenyats per a la velocitat constant
La velocitat contínua desgasta.
Pot funcionar un temps. Fins i tot donar resultats.
Però no és sostenible.
El que sí és sostenible és el ritme.
Intensitat i pausa
En música, el silenci no és absència.
És part de l’estructura.
Sense pausa no hi ha compàs.
Sense compàs no hi ha cançó.
A la vida passa una cosa semblant.
El ritme com a sistema operatiu
No és només quant fas.
És quan prems. Quan deixes anar. Quan pares sense culpa.
He comprovat que quan respecto el meu ritme, rendeixo millor.
No perquè faci més, sinó perquè faig el que toca amb l’energia adequada.
Escoltar abans d’accelerar
Hi ha dies per empènyer.
I dies per sostenir.
El problema no és accelerar.
El problema és no saber frenar.
El ritme no elimina l’exigència.
L’ordena.
Viure a compàs
Feina, família, projectes personals.
No necessiten velocitat constant.
Necessiten cadència.
Alternar intensitat i pausa no és perdre temps.
És aprendre a durar.
I aquest ritme també canvia amb les estacions. Canviar d'estació és, d'alguna manera, canviar de ritme: a l'armari, a la terrassa i en l'energia disponible.
