A casa, fem costat. Drames, els justos
El projecte més important de la meva vida no té logotip, ni oficina, ni clients. Té dues habitacions al final del passadís.
El projecte més important de la meva vida no té logotip, ni oficina, ni clients. Té dues habitacions al final del passadís.
Més que productivitat, el que determina com vivim és el ritme. Intensitat i pausa, no velocitat constant.
Pensar en estacions, i no en setmanes, canvia la relació amb el temps i redueix el soroll intern.
Petits gestos repetits sense intenció que, amb el temps, es converteixen en identitat compartida.
Una reflexió sobre gaudir sense passar-se i sense haver-se de justificar després. Celebrar com a part d’una vida ben portada.
Una reflexió sobre les converses que no busquen arribar enlloc i que, precisament per això, arriben més lluny.
Una mirada evolutiva, cultural i tecnològica sobre per què hem begut sempre… i per què potser començarem a beure menys.