SMX Madrid 2008... made in Spain
Els passats 20 i 21 de maig arribava a Espanya la Search Marketing Expo, de la mà de Tomy Lorsch i Rafa Fdez. Tamames, i amb grans noms al cartell com Danny Sullivan (Partner i Chief Content Officer de Search Engine Land i Search Marketing Expo), Rand Fishkin (CEO de SEOmoz.org) o Bernard Girard (autor del llibre “El modelo Google: una revolución de management”).
La veritat és que el programa de l’esdeveniment prometia, i molt (i no puc negar que les SEO-Stars no van decebre), tot i que va patir diverses modificacions des del primer moment.
Us asseguro que no m’agrada gens l’etiqueta “made in Spain” amb què titulo aquest post pel sentit en què l’utilitzo, però em veig obligat a fer-ho… Spain is different… so different, diria jo, sobretot si ho comparem, per exemple, amb el SES London 2008. Sempre des d’un punt de vista exigent i perfeccionista. ;)
Com que sóc dels que prefereixen l’opció “primer les dolentes” davant la típica “tinc bones i males notícies”, comencem pels fets (o successos) pel que fa a l’organització i al contingut de l’esdeveniment:
- Pràcticament la totalitat de les conferències i seminaris van començar amb retard (algunes fins a 30 minuts!), des de la presentació/inauguració.
- Hi va haver seriosos problemes amb el so, els micròfons (ara funcionen, ara no)… que gairebé ens deixen sords en un parell d’ocasions.
- El nivell d’alguns ponents era, com a mínim, digne de sospita (sobretot els de la pròpia terra, per a la nostra desgràcia… tot i que em molesta moltíssim posar tothom al mateix sac, però no vull donar noms). Hi va haver algunes frases per recordar (“perlites” que em reservo… almenys de moment).
- Pocs expositors (però cal tenir en compte que era el primer SMX a Espanya).
- I per a mi, el més sorprenent de tot: els que havíem pagat NO disposàvem de connexió a Internet!! Sí, sí… SMX Madrid 2008 sense connexió Wi-Fi per als assistents. “No comments”.
Però no tot havia de ser dolent, ni de bon tros:
- Ens anuncien la versió en castellà de Search Engine Land (tot i que alguns ja ho sabíem i ho incloc en la part positiva, prefereixo ser caut: ja veurem què tal).
- L’actitud i la preocupació que vaig percebre en Tomy Lorsch perquè tots els detalls que podia controlar sortissin bé.
- El networking social i professional.
- L’assistència: força concorreguda, tot i que potser n’esperava més.
- Rand Fishkin: generositat en know-how i humor. Va aportar molta informació i va ser divertit. Ponències i presentacions perfectes.
- El menjar: boníssim. Som a Espanya, oi? :)
Conclusió: esperançador, sempre que s’aprengui dels errors, s’analitzin les mancances i es continuï treballant amb il·lusió. Ànims i endavant!
Un altre dia us resumiré alguns punts de les presentacions més destacables.
