Coses que odio... i una d’un gallec

Explicació d’un paleta gallec a la companyia asseguradora, que no comprenia, donada la naturalesa de les seves lesions, com podia haver passat l’accident. Aquest és un cas verídic la transcripció del qual va ser obtinguda d’una còpia d’arxiu de l’asseguradora. El cas va ser jutjat pel Tribunal de Primera Instància de Pontevedra.

Excel·lentíssims senyors:
En resposta a la seva petició d’informacions addicionals declaro: a l’ítem núm. 1 sobre la meva participació en els esdeveniments, vaig mencionar: “intentant executar la tasca i sense ajuda”, com a causa del meu accident. Em demanen a la seva carta que faci una declaració més detallada, per la qual cosa espero que el que segueix aclareixi d’una vegada per totes els seus dubtes.

Soc paleta des de fa 10 anys. El dia de l’accident estava treballant sense ajuda, col·locant els maons d’una paret del sisè pis de l’edifici en construcció en aquesta ciutat. En acabar les tasques, vaig verificar que havien sobrat aproximadament 250 quilos de maons. En comptes de carregar-los fins a la planta baixa a mà, vaig decidir col·locar-los en un barril i baixar-los amb l’ajuda d’una politja que, sortosament, estava fixada a una biga del sostre del sisè pis.

Vaig baixar fins a la planta baixa, vaig lligar el barril amb una corda i, amb l’ajuda de la politja, el vaig pujar fins al sisè pis, lligant l’extrem de la corda a una columna de la planta baixa. Llavors vaig pujar i vaig carregar els maons al barril. Vaig tornar a la planta baixa, vaig deslligar la corda i la vaig agafar amb força de manera que els 250 quilos de maons baixessin suaument (he d’indicar que a l’ítem núm. 1 de la meva declaració a la policia vaig declarar que el meu pes corporal és de 80 quilos). Sorpresivament, els meus peus es van separar del terra i vaig començar a pujar ràpidament, arrossegat per la corda. A causa de l’ensurt, vaig perdre la presència d’ànim i, irreflexivament, em vaig aferrar encara més a la corda mentre pujava a gran velocitat.
A les proximitats del tercer pis em vaig trobar amb el barril, que baixava a una velocitat aproximadament similar a la de la meva pujada, i em va ser impossible evitar el xoc. Crec que allà se’m va produir la fractura de crani.

Vaig continuar pujant fins que els meus dits es van enganxar dins la politja, cosa que va provocar l’aturada de la meva pujada i també les fractures múltiples dels dits i del canell. A aquesta alçada (dels esdeveniments), ja havia recuperat la presència d’ànim i, malgrat els dolors, vaig continuar aferrat a la corda. Va ser en aquell instant que el barril va xocar contra el terra, el fons es va partir i tots els maons es van escampar.

Sense maons, el barril pesava aproximadament 25 quilos. Per un principi molt senzill, vaig començar a baixar ràpidament cap a la planta baixa. Aproximadament en passar pel tercer pis em vaig trobar amb el barril buit que pujava. En el xoc que va seguir estic gairebé segur que se’m van produir les fractures dels turmells i del nas. Aquest xoc, sortosament, va disminuir la velocitat de la meva caiguda, de manera que quan vaig aterrar sobre la muntanya de maons només em vaig trencar tres vèrtebres.

Lamento, però, informar que, quan em trobava estirat sobre els maons, amb dolors insofribles, sense poder moure’m i veient a sobre meu el barril, vaig perdre novament la presència d’ànim i vaig deixar anar la corda. Com que el barril pesava més que la corda, va baixar ràpidament i va caure sobre les meves cames, trencant-me les dues tíbies.
Esperant haver aclarit definitivament les causes i el desenvolupament dels esdeveniments, em despedeixo atentament.