El valor de la passada extra: quan allò col·lectiu millora allò individual
La passada extra no va d’esport: va d’aprendre a deixar espai, confiar i entendre quan sumar no és fer més, sinó fer millor.
La passada extra no va d’esport: va d’aprendre a deixar espai, confiar i entendre quan sumar no és fer més, sinó fer millor.
La IA ajuda, accelera i amplifica… però no decideix per tu. Aquí explico com treballo per no delegar criteri a eines que són brillants predint paraules, però no conseqüències.
A vegades, el més útil que puc fer com a pare és senzillament callar. Aquest és el sistema que intento aplicar per educar sense envair.
Els models de llenguatge semblen màgia, però funcionen com forners obsessius: barregen patrons, repeteixen receptes i prediuen què ve després. Entendre-ho ho canvia tot.
Un sistema simple per decidir millor quan el món (i el cap) fan massa soroll. Tres preguntes que utilitzo per no caure en presses, modes o algoritmes.
Un petit hort a la terrassa pot ensenyar més sobre paciència, ritme i expectatives que molts llibres. Això és el que em recorden cada any uns quants tomàquets.
La línia entre acompanyar i aclaparar és fina. Aquest és el sistema que intento aplicar per opinar menys i escoltar millor, començant per casa.
Una mirada evolutiva, cultural i tecnològica sobre per què hem begut sempre… i per què potser començarem a beure menys.
En un món on la informació és infinita, el veritable repte ja no és accedir-hi, sinó decidir què ignorar.
De vegades, el moment més important no passa durant el partit, sinó just després. En el trajecte de tornada.