Les millors converses no necessiten pressa
Una reflexió sobre les converses que no busquen arribar enlloc i que, precisament per això, arriben més lluny.
Una reflexió sobre les converses que no busquen arribar enlloc i que, precisament per això, arriben més lluny.
Una reflexió sobre com buscar l’excel·lència sense ansietat, aprenent dels altres sense mesurar-nos constantment amb ells.
Aprendre tecnologia no hauria de ser una cursa infinita. Aquest és el sistema que utilitzo per aprendre sense ansietat, sense soroll i sense acabar avorrint allò que m’interessa.
Hi ha idees que no neixen en una reunió ni en un document. Neixen quan baixa el ritme i puja la confiança: a la sobretaula.
La passada extra no va d’esport: va d’aprendre a deixar espai, confiar i entendre quan sumar no és fer més, sinó fer millor.
La IA ajuda, accelera i amplifica… però no decideix per tu. Aquí explico com treballo per no delegar criteri a eines que són brillants predint paraules, però no conseqüències.
A vegades, el més útil que puc fer com a pare és senzillament callar. Aquest és el sistema que intento aplicar per educar sense envair.
Els models de llenguatge semblen màgia, però funcionen com forners obsessius: barregen patrons, repeteixen receptes i prediuen què ve després. Entendre-ho ho canvia tot.
Un sistema simple per decidir millor quan el món (i el cap) fan massa soroll. Tres preguntes que utilitzo per no caure en presses, modes o algoritmes.
Un petit hort a la terrassa pot ensenyar més sobre paciència, ritme i expectatives que molts llibres. Això és el que em recorden cada any uns quants tomàquets.