Ballar mal també compta
No tot s’ha de fer bé. A vegades ballar malament és exactament el que necessites.
No tot s’ha de fer bé. A vegades ballar malament és exactament el que necessites.
Més que productivitat, el que determina com vivim és el ritme. Intensitat i pausa, no velocitat constant.
Una reflexió sobre gaudir sense passar-se i sense haver-se de justificar després. Celebrar com a part d’una vida ben portada.
Hi ha idees que no neixen en una reunió ni en un document. Neixen quan baixa el ritme i puja la confiança: a la sobretaula.
Un sistema simple per decidir millor quan el món (i el cap) fan massa soroll. Tres preguntes que utilitzo per no caure en presses, modes o algoritmes.
Un petit hort a la terrassa pot ensenyar més sobre paciència, ritme i expectatives que molts llibres. Això és el que em recorden cada any uns quants tomàquets.
La línia entre acompanyar i aclaparar és fina. Aquest és el sistema que intento aplicar per opinar menys i escoltar millor, començant per casa.
En un món on la informació és infinita, el veritable repte ja no és accedir-hi, sinó decidir què ignorar.
Reflexions escrites als 47 anys, en un món que continua canviant.