Competir sense comparar-se: el que intento transmetre a les meves filles
Una reflexió sobre com buscar l’excel·lència sense ansietat, aprenent dels altres sense mesurar-nos constantment amb ells.
Una reflexió sobre com buscar l’excel·lència sense ansietat, aprenent dels altres sense mesurar-nos constantment amb ells.
Aprendre tecnologia no hauria de ser una cursa infinita. Aquest és el sistema que utilitzo per aprendre sense ansietat, sense soroll i sense acabar avorrint allò que m’interessa.
Hi ha idees que no neixen en una reunió ni en un document. Neixen quan baixa el ritme i puja la confiança: a la sobretaula.
La passada extra no va d’esport: va d’aprendre a deixar espai, confiar i entendre quan sumar no és fer més, sinó fer millor.
La IA ajuda, accelera i amplifica… però no decideix per tu. Aquí explico com treballo per no delegar criteri a eines que són brillants predint paraules, però no conseqüències.
Els models de llenguatge semblen màgia, però funcionen com forners obsessius: barregen patrons, repeteixen receptes i prediuen què ve després. Entendre-ho ho canvia tot.
Un sistema simple per decidir millor quan el món (i el cap) fan massa soroll. Tres preguntes que utilitzo per no caure en presses, modes o algoritmes.
Una mirada evolutiva, cultural i tecnològica sobre per què hem begut sempre… i per què potser començarem a beure menys.
En un món on la informació és infinita, el veritable repte ja no és accedir-hi, sinó decidir què ignorar.
De vegades, el moment més important no passa durant el partit, sinó just després. En el trajecte de tornada.