Articles recents

Últims posts del meu blog (com veus, escric poc)

El que les meves filles m’ensenyen sobre la paciència featured image

El que les meves filles m’ensenyen sobre la paciència

L’adolescència no es gestiona: es travessa. I, en el procés, la paciència deixa de ser teoria.

La claredat com a avantatge competitiu featured image

La claredat com a avantatge competitiu

En un entorn saturat de soroll, la claredat no és estètica: és estratègia.

L’art de començar malament featured image

L’art de començar malament

Les primeres versions solen ser imperfectes. Començar malament no és un error del procés: és el procés.

No tot mereix resposta (ni a la vida ni a Google) featured image

No tot mereix resposta (ni a la vida ni a Google)

Respondre-ho tot no és estratègia. A la vida i al SEO, triar què no respondre també és criteri.

La incomoditat útil: per què créixer no sempre se sent bé featured image

La incomoditat útil: per què créixer no sempre se sent bé

No tota incomoditat és un error. De vegades és el senyal que estem creixent.

El ritme com a sistema operatiu de la vida featured image

El ritme com a sistema operatiu de la vida

Més que productivitat, el que determina com vivim és el ritme. Intensitat i pausa, no velocitat constant.

Com liderar sense ocupar massa espai featured image

Com liderar sense ocupar massa espai

Liderar no sempre és parlar més fort o decidir més ràpid. A vegades és saber quan apartar-se.

El múscul d’ignorar: per què triar què no saber em salva temps i cap featured image

El múscul d’ignorar: per què triar què no saber em salva temps i cap

No tot mereix la nostra atenció. Triar què no saber també és una forma d’intel·ligència.

Les estacions com a antídot contra l’estrès featured image

Les estacions com a antídot contra l’estrès

Pensar en estacions, i no en setmanes, canvia la relació amb el temps i redueix el soroll intern.

Els rituals familiars que no sabíem que estàvem creant featured image

Els rituals familiars que no sabíem que estàvem creant

Petits gestos repetits sense intenció que, amb el temps, es converteixen en identitat compartida.