Hi ha l’enemic? Que es posi!

—Digui? És vostè Saddam Hussein? Doncs li havia de dir que destrueixi les seves armes… Com que no en té? Jo li dic que sí, no insisteixi. És vostè molt tossut. S’assembla al meu amic Ernesto, el del poble, que feia servir l’àntrax per matar el pugó de l’hort, i clar, li van sortir els tomàquets blaus i el fill de l’Encarni amb vint-i-quatre dits a cada mà, i encara ho negava, el poca-vergonya.

—Digui? Senyor Bush? Sí, miri, que he agafat un presoner iraquià, però no sé si és dels bons o dels dolents, perquè no entenc res del que diu. Que si porta turbant? Sí, turbant sí que en porta, sí. Fusell? No, fusell no en porta, senyor president. Bigoti? Sí, sí que té bigoti i barba de quatre dies, si això li dona alguna pista, senyor president. Que què més fa? Doncs ara mateix està assegut al meu costat fumant-se una pipa… Ah! Llavors és que és dels dolents? Que l’arresti i li posi un caputxó al cap perquè deixi de fumar? D’acord, senyor president, a les seves ordres.