Marciano crònic

Em reconec com a seguidor assidu de “Crónicas Marcianas”. No hi ha nit (sempre que el programa s’emeti, és clar) que no encengui el televisor de la meva habitació per gaudir del que alguns consideren tele-escombraria; tot i que a mi m’entreté i m’ajuda a agafar el son. Gràcies, Sardà.

També gràcies al desplegament de talent de Carlos Latre, la barra que hi posa Deltell o el glamur desinhibit i intel·ligent de Boris Izaguirre.

I això malgrat que malmetin l’ús del concepte “friqui” (al meu entendre) i de Rocío Madrid, el paper / personatge de la qual no acabo d’entendre dins del programa.