Laura...

A la teva riba sóc capaç de reconstruir les onades més ràpid que qualsevol oceà, capaç de bombar sang per a dos o per a un milió, de buscar el teu rostre en cada núvol, de comptar les estrelles una a una batejant-les amb el teu nom, d’arribar a l’horitzó, d’oblidar el meu propi dolor, de moure el món sense palanca ni punt de suport, d’escalar fins al més alt o submergir-me en el més profund, de perdre el meu orgull en el teu honor, de deshidratar-me per la teva set, capaç d’ofegar-me si et falta l’aire, de quedar-me sense alè pel teu desig, de deixar de menjar per la teva fam, de no morir per estimar-te i de morir si no m’estimes.